Oblivion és una paraula que en anglés significa oblit o perdó; és un lloc de transformació, situat entre el record i el no-res. Podria ser una imatge del purgatori clàssic, tal com el descriu Dante en ‘La Divina Comèdia’: lloc de transició per antonomàsia, condicionat per la idea de cercle, per l’etern vagar dels cossos; com si en el fet de desplaçar-se hi haguera en últim terme una renúncia a tot el que ens lliga al sofriment: records, desitjos, identitat.

U és un solo autobiogràfic que mostra a una dona madura, capaç de seguir en aquesta societat i d’aportar. Que se sent bé amb el seu nou cos, amb la seua nova pell. El pas del temps no és un problema, el problema és no entendre que és una cosa que ens passarà a tots llevat que estiguem morts.

Cossoc és un duet de dansa per a carrer. És una coreografia hipnòtica plena d’imatges suggeridores del que poden fer dos cossos en constant equilibri. Un moviment d’investigació sobre la complexitat i la senzillesa d’una relació…

En aquesta batalla, la creativitat i la musicalitat són les claus per a guanyar. La pista està oberta a ballarins de tots els estils, ja siga contemporani com hiphop, breaking, popping, electro, flamenc…

Bailar o Lo Salvaje és el primer capítol del moviment Involuntari, projecte que estudia l’impacte del folklore en un cos contemporani. La proposta naix de la investigació de la Jota de la Prada, situada a Madrid. El resultat és una performance…

Compte la història de dues persones que busquen la seua identitat a través d’un viatge compartit. Els seus comportaments i moviments creen un diàleg entre els seus cossos, generant d’aquesta manera un caos ordenat que fa referència al moviment d’ascens i descens del io-io…

“La memòria és fràgil i el transcurs d’una vida és molt breu i succeeix tot tan de pressa, que no arribem a veure la relació entre els esdeveniments, no podem mesurar la conseqüència dels actes, creiem en la ficció del temps, en el present, el passat i el futur, però pot ser també que tot ocorre simultàniament”. Isabel Allende.

Jupiter + Jaguar és una sinergia de ferocitat, sensualitat i joc, un viatge de llibertat i expansió. L’obra és una experiència potent, plaent i epicúria, amb una dansa que flueix, una escriptura del cos virtuosa, plena de color, incendiària i electritzant, farcida de picades d’ullet a mons salvatges i irrigada de seducció.

No es amor és una proposta on, a través de la dansa contemporània, el cos explora la figura geomètrica del cercle des de totes les seues perspectives: espacial, corporal i compositiva. Inspirada en el treball de l’artista japonesa Yayoi Kusama…

L’heterogeneïtat com a eix vertebrador d’aquesta nova creació de Marina Mascarell, amb cinc intèrprets en escena de 22 a 54 anys, de trajectòries, cultures i nacionalitats diferents, que interactuen i es fusionen. Els cossos d’aquest eclèctic grup…

Per problemes de salut entre l’elenc de la companyia de Rocío Molina, l’obra ‘Inicio (Uno)’, se substitueix per la seua antítesi, ‘Al Fondo Riela (Lo otro del Uno)’.

Espectacle inaugural de Dansa València. Nova producció de dansa de l’Institut Valencià de Cultura creada a Alacant. Amb esta adaptació del clàssic de Lorca, Gustavo Ramírez aconsegueix un punt d’inflexióen la seua carrera que el porta a reflexionar sobre l’honestedaten el treball i en l’amor…