La peça reflexiona des de la dansa i el teatre físic al voltant dels límits emocionals i físics als quals ens porta l’entorn laboral.
Nel mio respiro tracta de l’estar, de l’ací, de la presència.
Si talles una branca, no sagna un arbre? no mostra cicatrius l’escorça que els embolica? no conten històries sobre el pas del temps els seus anells?
D’on venen les paraules? Quina va ser la primera dansa? Què signifiquen els dibuixos abstractes en les grutes prehistòriques?
Quina veritat s’amaga després de l’esquinçament? Estrip transforma el so del velcro en un batec que impulsa el moviment.
D’on venen les paraules? Quina va ser la primera dansa? Què signifiquen els dibuixos abstractes en les grutes prehistòriques?
Inspirant-se en les maratons ballables i els ritmes llatins, LaCerda partix de l’impuls vital que mou a tot cos que balla al ritme de la música.
En esta batalla, la creativitat i la musicalitat són les claus per a guanyar.
Lo Memorable és una investigació que se centra en la recepció de l’obra per part dels seus espectadors.
Dansa València, com a dinamitzador del sector professional valencià, acull en format de showcase les últimes peces de cinc creadors i creadores locals.
Transeúnte fa referència a estar de pas, a no residir en un lloc.
La singular artista malaguenya presenta al costat de la seua col·laboradora habitual, Lola Dolores.
Entra en un món on el ritme es desfà, la gravetat es dissol i l’energia convergix.
La peça reflexiona des de la dansa i el teatre físic al voltant dels límits emocionals i físics als quals ens porta l’entorn laboral.
”I tu i jo, que hem vingut des de tan lluny, que hem travessat el cosmos per a acabar just ací, ens dissoldrem, a poc a poc, en l’eternitat de la qual ja som part’’.
Hi ha coses en l’acte de ballar que ni tan sols el que balla sap què són.
El Prometeo aborda un mite clàssic des d’un llenguatge i una estètica contemporànies pròpies del treball d’Asun Noales.
El punt de partida és la imatge d’un paisatge devastat, aspre i sec, alhora, la necessitat de tornar als orígens i al cos…
“No” és el detonant que ens fa seguir. El “No” ens parla de l’ocultació, de la reducció, de la desmaterialització, de la desaparició.
Si talles una branca, no sagna un arbre? no mostra cicatrius l’escorça que els embolica? no conten històries sobre el pas del temps els seus anells?
Volen qüestionar la manera en la qual la idea de l’amor romàntic reivindica la individualitat, la fatalitat, la fragilitat…
Quina veritat s’amaga després de l’esquinçament? Estrip transforma el so del velcro en un batec que impulsa el moviment.
Al capvespre, després que una parella d’amants discutisca fortament a la platja de Gulpiyuri, un fantasma romàntic anomenat Analphabet.
Cinc ballarins caminen, grimpen i suren sobre un gran disc que gira contínuament, bregant amb un entorn ple de tensió.
Activitat organitzada amb la col·laboració d’Hort Art, una plataforma cultural que s’ocupa de la investigació, la formació, la producció i la mobilitat en l’àmbit de les arts del cos.
A través de la dansa, dos personatges busquen un cau per a resguardar-se de la nit, del fred, de la pluja, del sol.
La Operación és una peça feta a base d’operacions. Operacions de càlcul, operacions quirúrgiques, econòmiques.
The Common Ground és la segona part de la trilogia sobre l’identitat, un sextet de dansa estrenat en 2024.
En esta nova creació, Liñán busca la sustentació a través de l’emoció i la carn, un viatge que convida a descobrir la necessitat humana de relacionar-se.
A través de la dansa, dos personatges busquen un cau per a resguardar-se de la nit, del fred, de la pluja, del sol.
Rosita porta esperant molt temps i està ja llesta per a eixir a l’encontre del seu estimat.
Trïade té com a punt de partida la necessitat d’ajuntar-se, vincular-se i ballar…
Una peça híbrida que indaga en la salut mental i la normalitat.
¡La Fiesta! és una acció participativa de celebració, trobada, dansa i molts hits.