Una peça pròxima i íntima que explora com moure l’energia en l’escena sense creuar mirades.
És aquesta peça el protagonista se submergeix a través de l’animació d’un objecte en un desafiament intern per a trobar el costat més bell de l’ésser humà.
El cotxe representa un dels símbols més poderosos de la nostra civilització, una marca de llibertat i de riquesa, un símbol d’estatus.
Hort Art treballa amb un grup d’adolescents del barri de Marxalenes. Mostra final del treball previ al llarg de febrer i març.
L’absència de carícies pot provocar lesions? El tacte no es deteriora com la resta de sentits, al contrari, es torna més sensible i un sol estímul tàctil fa reaccionar el cos sencer.
El plaer a través de l’impacte: des d’una acció performativa, el cos cau en la dansa contemporània.
Una peça pròxima i íntima que explora com moure l’energia en l’escena sense creuar mirades.
L’absència de carícies pot provocar lesions? El tacte no es deteriora com la resta de sentits, al contrari, es torna més sensible i un sol estímul tàctil fa reaccionar el cos sencer.
És aquesta peça el protagonista se submergeix a través de l’animació d’un objecte en un desafiament intern per a trobar el costat més bell de l’ésser humà.
Val de l’Omar deia que «cal entrar en la nit per a il·luminar-se amb foc».
Producció de carrer de l’Institut Valencià de Cultura, escrita i dirigida per Pepa Cases. Voràgine
és un crit cap a la societat, un colp a l’estómac, una bufetada per despertar.
La seducció ens arrova, com saben, no sols pel que es mostra sinó també per allò que s’oculta, que roman secret.
En Carcaça, el director utilitza la dansa com a eina per a investigar sobre la comunitat, la construcció d’una identitat col·lectiva, la memòria i la cristal·lització cultural.
En aquesta peça es posa en relació una part del folklore amb l’acte de ballar música electrònica per a entendre quins són els codis que comparteixen i esbrinar que és el que fa que els cossos transcendisquen i s’eleven a través d’aquestes danses.
Peça de dansa multidisciplinària que fa un retrat grotesc de la societat i de la generació post internet a partir de tres elements representatius
La peça és el resultat d’un taller creatiu compartit els dies previs entre ballarins de València i Brussel·les, en el qual s’han explorat les narratives i connexions comuns.