“La memòria és fràgil i el transcurs d’una vida és molt breu i succeeix tot tan de pressa, que no arribem a veure la relació entre els esdeveniments, no podem mesurar la conseqüència dels actes, creiem en la ficció del temps, en el present, el passat i el futur, però pot ser també que tot ocorre simultàniament”. Isabel Allende.

Espectacle inaugural de Dansa València. Nova producció de dansa de l’Institut Valencià de Cultura creada a Alacant. Amb esta adaptació del clàssic de Lorca, Gustavo Ramírez aconsegueix un punt d’inflexióen la seua carrera que el porta a reflexionar sobre l’honestedaten el treball i en l’amor…

“La memòria és fràgil i el transcurs d’una vida és molt breu i succeeix tot tan de pressa, que no arribem a veure la relació entre els esdeveniments, no podem mesurar la conseqüència dels actes, creiem en la ficció del temps, en el present, el passat i el futur, però pot ser també que tot ocorre simultàniament”. Isabel Allende.

Where is Janet? sorgeix d’aquesta i de moltes altres preguntes en relació a un cos que està cansat de l’exposició que requereix allò escènic. Una necessitat de reformular la pràctica que vinc desenvolupant en els últims anys relacionada amb el món dels afectes…

La naturalesa de l’espectacle viu és morir, desaparéixer. L’espectacle es produeix, s’estrena, es repeteix i després no queda res, excepte la memòria dels espectadors. Però la memòria és una ficció, no ens recordem de tot, llavors, què recorda l’espectador?

Quatre dones i un espai buit. Buit, però minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i prejudicis. Elles van haver de deixar la seua terra d’origen i, ara, el país d’arribada les rebutja. Elles el transiten buscant el seu lloc…

Un sistema viu de 10 ballarins, que palpiten i es coordinen, s’atrauen i es repel·leixen, traçant òrbites que segueixen els mecanismes de la naturalesa. Perquè tots som ions, carregats elèctricament.

Alive parla de traspassar els límits, de trencar amb el que s’estableix , de la llibertat d’elecció d’una dona fins i tot amb el pes d’allò heretat i d’allò aprés, de viure la vida que cadascuna trie, la que desitge, siga la que siga.

Tiktok és la xarxa social de les coreografies, la repetició, la mescla i la còpia. Cyberexorcismo la presa com a punt de partida per a desplaçar els seus mecanismes a l’escena: d’un format privat, pla i digital a un espai comú, físic i col·lectiu.