El ‘Otro del Uno’ completa i continua la indagació del ser treballant sobre el concepte de dualitat. La noció de *otredad impregna l’escena fins al punt de duplicar-la en un sòl espill. En correlat amb el ball de Rocío Molina, les guitarres es converteixen en trassumpte musical d’aquest dualisme, amb Eduardo Trassierra, que resulta oníric, sublim i tràgic, i Yerai Cortés, d’una ingenuïtat intel·ligentíssima i bachiana.
Per problemes de salut entre l’elenc de la companyia de Rocío Molina, l’obra ‘Inicio (Uno)’, que demà es representava en el Teatre Rialto, se substitueix per la seua antítesi, ‘Al Fondo Riela (Lo otro del Uno)’. La proposta és el segon lliurament del tríptic dedicat per la balladora a l’essència del flamenc. Dansa farruca, seguiriya, buleries i soleá se succeiran sobre l’escenari en una lluita incessant contra la seua pròpia imatge. La Premi Nacional de Dansa 2010, de rigorós negre, es debat entre dues guitarres. “El que m’acompanya sobre l’escenari és el meu ego i dues guitarres completament diferents. Eduardo Trassierra és harmonia i complexitat tècnica. *Yerai Cortés és tot intuïció i naturalitat”, concreta l’artista, reconeguda amb el Lleó de Plata de la Dansa 2022 de la Biennal de Venècia.