Dansa València celebra celebra l’amor a ritme de viola de roda i guitarra en l’obra de Patricia Caballero ‘Ágape’
17.04.2024

Alberto Velasco invoca invoca l’emoció del folklore amb l’espectacle ‘Mover montañas’

Taiat Dansa converteix el monestir de San Miguel dels Reis al castell de Barba Blava en ‘Judith’

El festival Dansa València impulsat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) contínua el dimecres, 18 d’abril, la programació de la seua 37a edició amb la posada de llarg per a dos nous espectacles, exemple de la creació contemporània espanyola més recent: ‘Ágape’, de Patricia Caballero, que podrà veure’s en el Teatre El Musical; i ‘Mover montañas’, d’Alberto Velasco, en el claustre del Centre Cultural La Nau.

En el primera, la que fora directora d’escena d’Israel Galván s’alia amb el guitarrista Raúl Cantizano per a celebrar un amor irresistible, entre el patètic i el miraculós, a ritme de percussió, viola de roda i guitarra en el TEM.

‘Ágape’ vol portar a l’actualitat els cants sacres i profans peninsulars recollits en l’obra de l’escriptor Ramón Andrés. Especialment, el seu ‘Diccionario de música, mitología, magia y religión’ i ‘El mundo en el oído’, que indaguen entorn de la vida i la mort, el material i l’immaterial, la por i l’amor, el banal i el sublime.

La música de l’espectacle és una creació original en una línia d’exploració antropològica, un profund estudi i integració de diferents tradicions musicals, jugades, deformades i portades al nostre present per part del guitarrista d’avantguarda Raúl Cantizano, explorador inclassificable dels límits de l’instrument i dels gèneres que ha treballat al costat de Niño de Elche, Rocío Márquez, Llorenç Barber i Juan Carlos Lérida, entre molts altres artistes; i el músic bascfrancés Beñat Achiary, cantant, músic i improvisador vocal.

D’altra banda, Alberto Velasco farà vibrar la tradició a ‘Mover montañas’ de manera soterrada, però no com un rescat museístic, sinó a mode de composició lliure, gojosa i bella.

La peça és, en paraules del seu creador, “un anomenat a la consciència col·lectiva que sense saber molt bé perquè s’emociona amb determinats sons, melodies, danses i rituals. Una invocació a l’emoció primera del que hui diem folklore”.

 

Una versió feminista del conte ‘Barba Blava’

Des de Catalunya visita La Mutant Núria Guiu,, una habitual del festival. En aquesta ocasió, invoca records personals i coreografies icòniques de la cultura pop en ‘Supermedium’, un muntatge creat al costat de la noruega Ingri Fiksdal, qui treballa sobre projectes sobre la intersecció entre el que és postantropocèntric i el que és decolonial des d’una perspectiva feminista.

En aquest muntatge revisen la història de la dansa a través dels cossos de nou ballarines que fan les vegades de mèdiums. Les bruixes o mèdiums han sigut sempre dones associades al marge de la societat, de manera que en l’obra s’especula sobre els coneixements que atresora el cos i les històries que ens travessen i es transmeten a altres cossos a través d’accions d’invocació, possessió i exorcisme de moviments.

Així mateix, Dansa València trau pit amb les companyies valencianes amb més recorregut professional, com Taiat Dansa que, del 18 al 21 d’abril, convertirà el monestir de San Miguel dels Reis al castell de Barba Blava en ‘Judith’.

La companyia de Meritxell Barberá i Inma García desplegarà a més de 90 artistes femenines, entre ballarines, músiques i cantants, en les estades de l’edifici patrimonial per a revisitar el conte clàssic de Perrault des del punt de vista de la seua protagonista femenina.

Compartir