Dansa València continua acostant la dansa a nous públics amb el seu cicle ‘Moviments urbans’ el diumenge, 14 d’abril, amb una jornada en la qual coincideixen diversos espectacles per a tots els públics que revisen la tradició i el folklore des d’una curiositat renovada.

Així, el festival de les arts del moviment que impulsa la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), en col·laboració amb la Regidoria d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València, desplegarà en el seu segon i últim dia de ‘Moviments urbans’ quatre espectacles, que es presentaran en diferents places del centre històric i en el Museu de Belles arts de València (MuBAV).

En concret, la plaça del Mercat serà l’escenari obert al públic d’una doble proposta: d’una banda, la ballarina de Vigo Marcia Vázquez protagonitzarà un solo inspirat en els naufragis en la Costa da Morte gallega, el litoral amb més naufragis d’Europa.

‘Onde pousa a humidade’  aprofundeix en la relació que té el cos amb l’espera. L’espectacle unipersonal és una oda a les dones que sempre esperen al fet que l’oceà els retorne, almenys, les restes d’ossos dels seus parents, mentre la sal quartera les mans que tixen, xarxa a xarxa, la qual cosa les manté en terra.

Cal destacar influència de les ‘rederas’ en aquest projecte, un subsector feminitzat i de gran importància per a la comunitat gallega. Mentre esperen als seus parents migrats i mariners, tixen xarxes, pesquen, són ramaderes, agricultores, ceramistes, comerciants i cuidadores. Una comunitat alçada per mares, àvies i filles amb un ull en la mar i un altre en la terra.

D’altra banda, li prendrà el relleu Colectivo Sin Par, amb el seu acostament a la sevillana des de la dansa contemporània d’una forma nova i desacomplexada. Lara Misó i Wilma Puentes parteixen d’eixa estructura en ‘Mírala cara a cara’, on parteixen de l’interés que els desperta com a manifestació folklòrica popular i lúdica.

“Aquest és una picada d’ullet als nostres orígens andalusos -concreta Puentes-. Va ser un dels primers balls que els nostres cossos van ballar de xicotetes. Se’ns posava un mantó, un vestit, una pinta i al carrer. Hem volgut traduir eixe vincle especial d’una manera divertida, alegre i plena de color”.

La dansa com a reflex d’una societat híbrida

La següent actuació serà en la plaça de la Verge, ubicació on el coreògraf Jacob Gómez uneix forces amb la companyia Frágiles Danza en ‘Rara avis’, una reflexió sobre els nostres orígens, els llaços familiars i les relacions amb l’entorn en el qual naixem, creixem i ens desenvolupem com a part de la terra i els seus costums. La peça incideix en l’escassa presència dels creadors afrodescendents en la nostra cultura, amb el que això suposa a l’hora de crear societats híbrides i transculturals.

“Al final de la representació cobra un especial protagonisme una versió pròpia de la cançó popular ‘Inés, Inesita, Inés’, amb la qual es convidarà a la gent a ballar “per a acabar l’actuació amb un festeig de l’art”, explica Gómez.

l punt final a aquest efecte de setmana d’aperitiu al gruix del festival el posarà Hotel Col.lectiu Escènic, amb la seua peça ‘site-specific’ ‘AQUÍ’ en diferents estades del Museu de Belles arts de València.

La proposta és una successió d’escenes que exploren la ressonància del cos com a envàs de reverberació emocional. Durant el recorregut, els assistents podran observar subtils ressons temàtics i rimes visuals entre les diferents escenes.

La seua coreògrafa, Lorena Nogal, forma part de l’equip artístic de La Veronal des de 2008, treballant com a coreògrafa i ballarina en les seues creacions i en les quals han signat per a companyies internacionals. En 2018 va posar en marxa al costat d’altres ballarins HOTEL Col·lectiu Escènic.

‘AQUÍ’ és una representació vigorosa i delicada que segueix els seus propis batecs instintius. El projecte és un acte de contemplació i una invitació a participar de la naturalesa sempre canviant i efímera que succeeix en l’ací i ara.

El ‘site-specific’ pren com a punt de partida la novel·la gràfica homònima ‘AQUÍ’, de Richard McGuire, que narrava la història del racó d’una habitació i de tot l’ocorregut en eixe xicotet espai al llarg de milers d’anys. En la coreografia itinerant es ressalta la varietat de llenguatges de moviment en cadascun dels ambients.