Durant nou dies d’abril, del 15 al 23, València ha sigut focus de la dansa a escala internacional i plataforma de la creació coreogràfica estatal; festa i mercat, escenari i negoci. Dansa València va reunir, en la 36a edició, 34 companyies, 17 de les quals van ser valencianes; 15, de la resta del país, i dos, internacionals, en concret de Portugal i Bèlgica. A aquesta diversitat geogràfica es va sumar la temàtica, dimensional, generacional i estilística. Hi va haver formacions veteranes i emergents, de format reduït, mitjà i gran; de contemporani, flamenc, folklore revisitat, dansa circ, arts vives i balls urbans; per a públic adult i familiar; en teatres i sales, però també en museus, carrers, parcs i places.

Al voltant de 10.000 espectadors i espectadores van mostrar el seu entusiasme davant de les propostes disseminades en 12 espais diferents de la ciutat, amb aforament complet en quasi totes les sales, i la curiositat de centenars de persones en les propostes a l’aire lliure.

L’afluència en sales va ser massiva, es va penjar el cartell de ‘no hi ha entrades’ en algunes de les funcions dels teatres Principal, Rialto, el centre d’arts vives La Mutant, i les sales Carme Teatre, Espacio Inestable i Matilde Salvador. Pel que fa als espectacles de carrer i els espais no convencionals, es va registrar una assistència d’aproximadament 5.000 persones.

La cita amb les arts del moviment, organitzada per la Conselleria a través de l’IVC, i dirigida per María José Mora, s’ha erigit en un espai per a la reflexió, la trobada i la promoció de la creació espanyola. A través de missions inverses, trobades professionals i taules redones, i l’enregistrament en directe de programes de Ràdio Nacional d’Espanya, el festival ha adquirit l’entitat de mercat comercial.

Aquest assortiment de propostes firals consta, així mateix, de tot un programa de suport als artistes, amb apartats per a l’exposició de projectes i posada en marxa de mentories, tant per a la presentació de negocis com per a la internacionalització.

A més dels assistents regionals i estatals, vinguts de totes les regions, aquest any 2023, la ciutat va acollir agents culturals de diversos països europeus, així com professionals del Canadà, Israel i Llatinoamèrica. En total, més de 180 representants, entre especialistes de la gestió, la distribució i la comunicació, van proporcionar suport a Dansa València com a plataforma estatal de la dansa.

El festival s’ha diversificat amb una fira relacional amb ressonància la resta de l’any, perquè el treball sembrat en aquesta llarga setmana d’activitats redunda en la programació d’artistes i espectacles en mesos esdevenidors, l’intercanvi creatiu entre comunitats autònomes i la posada en marxa de projectes nous.

Dansa València també fa un treball profund per a ampliar la comunitat de les arts del moviment de la ciutat. En aquesta edició es van posar en marxa dos tallers: un per a persones majors de 65 anys, impartit per Vicent Gisbert, que va comptar amb més de 20 assistents en les tres sessions proposades, i un altre per a menors en risc d’exclusió social, al barri de Marxalenes, dirigit per Hort Art, que va tindre com a colofó una sessió oberta amb prop de 30 participants.

La cita cultural va tornar a posar en marxa els itineraris guiats per la crítica de dansa Sara Esteller, en els quals 18 persones van poder gaudir de tres dels espectacles programats, amb l’al·licient d’accedir a trobades i intercanvis d’opinions amb la mediadora i els artistes, i aprendre sobre tendències, formats i altres detalls de la dansa actual.

Una frondosa xarxa de col·laboracions

La continuïtat està assegurada amb aquestes llavors que aniran donant fruit, en el futur, en benefici de la dansa estatal, tant en el vessant creatiu com en l’econòmic, però el treball del festival no es delimita a la setmana llarga de mercat i l’oferta d’espectacles. Dansa València ha confeccionat un programa expandit d’activitats que es prolonguen temporalment i geogràficament durant tot l’any.

D’una banda, cada edició, s’estableix i es consolida la xarxa d’aliances amb entitats de dins i fora del país, perquè els artistes valencians puguen aprofitar els recursos i les connexions que aquests intercanvis propicien, alhora que s’ofereix a creadors d’altres regions i d’Europa la possibilitat de treballar i donar-se a conéixer a la Comunitat Valenciana. Aquest teixit d’aliances comprén, en l’actualitat, col·laboracions amb la Companyia Reial de Teatre de la ciutat de Brussel·les (KVS), Tenerife LAV, la Universitat de València, el Museu de Belles Arts, Fira B i el Graner de Barcelona.

La segona edició de l’acord de cooperació amb el centre adscrit al Departament de Cultura, Joventut i Mitjans del Govern de Flandes posa a la disposició d’un artista local una beca de residència al teatre belga, que implica posar un espai d’assaig, assessorament artístic i accés a la xarxa KVS.

El nou acord amb el Laboratori d’Arts Vives de Tenerife LAV comprén l’estada d’un creador o creadora, que enguany serà María Tamarit, en una residència artística d’aprenentatge on es beneficiarà de l’acompanyament del LAV.

L’Aula d’Arts Escèniques del Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València coopera, per la seua banda, en l’impuls del talent local a partir de la posada en marxa d’estades de creació en les quals les companyies i els artistes locals poden provar, polir i perfeccionar les seues propostes.

Finalment, el Museu de Belles Arts de València ofereix una estada per al desenvolupament d’un projecte d’investigació que aporte significats renovats sobre l’espai arquitectònic i/o els fons patrimonials i pictòrics del museu a partir del moviment, de manera que els connecte amb la contemporaneïtat. L’artista seleccionada és Ana Lola Cosín Torada.

Entre les novetats d’aquesta nova edició, cal destacar l’acord tancat amb el mercat Fira B!, organitzat per l’Institut d’Estudis Baleàrics. L’espectacle ‘Meohadim’, de Jacob Gómez, ha sigut programat en el mercat professional de les arts escèniques de les Illes Balears, que tindrà lloc del 9 d’octubre al 5 de novembre a Palma.

Queda pendent la resolució del Graner de Barcelona, per la qual el centre de creació seleccionarà un artista valencià per a rebre acompanyament i la residència d’una peça, que, una vegada que hi germine i cresca, serà exhibida posteriorment en Dansa València. En anys previs van ser seleccionades Lara Miso i Paula Serrano per a desenvolupar els seus treballs.

‘Impuls a la dansa’ en el territori

D’altra banda, Dansa València renova la seua iniciativa ‘Impuls a la dansa’ al llarg de 2023 amb la complicitat del Circuit Cultural Valencià i dues línies de treball marcades: la formació específica d’un col·lectiu de programadores i programadors implicats en el projecte i les estades i les mediacions remunerades de creadores, creadors i companyies valencianes en espais descentralitzats.Enguany, les institucions implicades són 10: els ajuntaments d’Aielo de Malferit, Aldaia, Almassora, Borriana, Dénia, Elx, el Puig de Santa Maria, Silla, Villena i el Vicerectorat de Cultura de la Universitat Jaume I de Castelló.

Com a novetat, en aquesta edició, el col·lectiu Dánzate, integrat per Marta Sofía Gallego Sampedro i Andrea Dolz Burdeos, durà a terme el projecte ‘Me gusta bailar, pero se me da fatal’, una proposta lúdica de mediació i connexió amb les comunitats dels municipis participants a manera de revetla popular.

L’objectiu és generar processos de diàleg, escolta i intercanvi entre els cossos que componen la societat a través de les eines que ofereix la dansa.