Una obra de dansa i tecnologia interactiva, plàstica i pictòrica. Dos éssers estranys van amb les seues naus per un univers fantàstic, ple de volums, cercles i esferes.
L’oració que dona títol a la proposta l’han escoltada multitud de vegades les creadores quan diuen que es dediquen a la dansa.
En esta batalla, la creativitat i la musicalitat són les claus per a guanyar.
AQUÍ és una peça site-specific, una interacció visceral en un espai arquitectònic.
Un solo que, inspirat en els naufragis a la Costa da Morte gallega, aprofundix en l’espera i en la relació del cos amb el temps passat i present.
Des de la dansa contemporània, Mírala cara a cara proposa acostar-se a les sevillanes d’una manera nova i desacomplexada.
En Rara avis planegen reflexions sobre els nostres orígens, els llaços familiars i les relacions amb l’entorn.
AQUÍ és una peça site-specific, una interacció visceral en un espai arquitectònic.
Dansa València, com a dinamitzador del sector professional valencià, acull en format de showcase les últimes peces de cinc creadors i creadores locals.
Fandango Reloaled es construïx com una investigació arqueològica en què la dansa és l’activadora d’una experiència ritual comuna.
Les experiències humanes i les grans preguntes de l’ésser humà, les que no canvien des de l’antiguitat, servixen d’aliment poètic en Halley.
Inspirat en L’Ascensió al Mont Ventoux de Petrarca, KOR’SIA busca en el passat humanista respostes als conflictes presents.
Soc la vibració soterrada d’un folklore que travessa la nostra identitat mestissa. (Preestrena)
Com un fantasma invisible, la dansa pot viatjar en el temps, travessar fronteres i posseir els nostres cossos.
En Ágape se celebra un amor irresistible entre el que és patètic i el que és miraculós.
Fandango Reloaled es construïx com una investigació arqueològica en què la dansa és l’activadora d’una experiència ritual comuna.
Programada fins al 21 d’abril. Llavors, Judith va entendre que havia d’obrir la sèptima porta.
El cant en viu i les llums manipulades pels intèrprets mateixos són centrals en la construcció d’una narrativa dramatúrgica sobre el (re)inici del món.
No sé d’on ve la mala fama de les males herbes… existixen sense demanar res a ningú.
El cant en viu i les llums manipulades pels intèrprets mateixos són centrals en la construcció d’una narrativa dramatúrgica sobre el (re)inici del món.
Averno és un viatge transformador, físic i emocional que planteja la reconquesta interior.
Vuelta a uno és un retrobament amb allò viu, amb l’eufòria i el gaudi; és terra embriagada a compàs de bombament…
Programada fins al 21 d’abril. Llavors, Judith va entendre que havia d’obrir la sèptima porta.
A partir de les nostres metes frustrades de ser superestreles del pop, i amb la intenció de trobar un espai per als estils musicals més característics i canònics de la cultura mainstream a les sales…
Hacia un sol negro és una confederació de corporalitats monstruoses i delicades, en transformació permanent, que planteja qüestions sobre la figura del ballarí i la dansa, allò humà, el cos ficcionalitzat i les moltes categories…
Vibrant i reivindicativa, l’última creació d’Alice Ripoll es fa ressò de les aspiracions de la joventut brasilera en un moment de transició sociopolítica.
Programada hasta el 21 de abril. Entonces, Judith entendió que debía abrir la séptima puerta.
Navegant entre el passat i el present, Tender Skin ens convida a comprendre què ens enfurix, prenent com a referència el soroll que generen els pensaments totalitaris de la societat actual.
En Rara avis planegen reflexions sobre els nostres orígens, els llaços familiars i les relacions amb l’entorn.
Creació que partix de la perspectiva de l’espectador i que combina improvisació teatral, dansa i circ, i que deixa espai per a la interacció amb el públic.
Fandango Reloaled es construïx com una investigació arqueològica en què la dansa és l’activadora d’una experiència ritual comuna.
Com a ballaora de flamenc d’ascendència africana, esta obra exposa el quefer quotidià entre la necessitat de desaparéixer per a existir i la de resistir a este procés.
(LA)HORDE celebra amb aquest programa l’escriptura plural dels coreògrafs que van formar la seua mirada, que els van oferir les seues primeres emocions; una manera de retre’ls homenatge a través d’un projecte que pretén qüestionar la noció d’arxiu i patrimoni. (Estrena nacional)
Programada hasta el 21 de abril. Entonces, Judith entendió que debía abrir la séptima puerta.